PETITES I GRANS MORTS

> 1
>
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i perdre´s entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva resignació
> en el cafè.
> "Treballar, treballar
> he d´anar a treballar"
>
> Esmorza com un autòmata
> camina com un autòmata
> treballa com un autòmata
> viu com un autòmata.
>
> I mor,
> aixafat per una màquina,
> com un autòmata.
>
> 2
>
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i continuar somniant entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva esperança
> en el cafè.
> Esperança de que l´amor
> no sigui un somni.
> Esperança de que ell torni.
> Esperança de no perdre
> aquesta
> petita
> sensació de llibertat.
> Acaba el dia,
> i plora, al llit,
> abraçant-se al coixí.
>
> 3
>
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i ofegar-se entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva mort
> en el cafè.
> Fa mesos que
> no dorm gaire bé,
> no somnia,
> i tot li diu NO.
>
> Entra a l´estació
> es queda a l´andana
> no sap a on anar,
> no sap què fer,
> mira el rellotge,
> sent que li parla,
> i quan queden 9 segons
> es tira.
>
> Aquest
> és el seu últim viatge.
>
> 4
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i resguardar-se entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva infància
> en el cafè.
> "He de veure a ma mare"
> "He de veure a ma mare"
>
> La veu,
> sembla que tot ha passat
> sembla que res ha passat.
>
> Només li vénen al cap
> aquelles paraules que va
> escriure anys enrera
> sobre ella
> "em mataré,
> li diu la mare
> a la filla,
> i ni tu ni ningú
> podrà salvar-me".
>
>