sábado, 17 de marzo de 2007

PETITES I GRANS MORTS

> 1
>
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i perdre´s entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva resignació
> en el cafè.
> "Treballar, treballar
> he d´anar a treballar"
>
> Esmorza com un autòmata
> camina com un autòmata
> treballa com un autòmata
> viu com un autòmata.
>
> I mor,
> aixafat per una màquina,
> com un autòmata.
>
> 2
>
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i continuar somniant entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva esperança
> en el cafè.
> Esperança de que l´amor
> no sigui un somni.
> Esperança de que ell torni.
> Esperança de no perdre
> aquesta
> petita
> sensació de llibertat.
> Acaba el dia,
> i plora, al llit,
> abraçant-se al coixí.
>
> 3
>
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i ofegar-se entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva mort
> en el cafè.
> Fa mesos que
> no dorm gaire bé,
> no somnia,
> i tot li diu NO.
>
> Entra a l´estació
> es queda a l´andana
> no sap a on anar,
> no sap què fer,
> mira el rellotge,
> sent que li parla,
> i quan queden 9 segons
> es tira.
>
> Aquest
> és el seu últim viatge.
>
> 4
> Sona el despertador
> no ha dormit gaire bé
> per un moment
> pensa en no aixercar-se
> i resguardar-se entre els llençols.
>
> Finalment s´aixeca
> i mulla la seva infància
> en el cafè.
> "He de veure a ma mare"
> "He de veure a ma mare"
>
> La veu,
> sembla que tot ha passat
> sembla que res ha passat.
>
> Només li vénen al cap
> aquelles paraules que va
> escriure anys enrera
> sobre ella
> "em mataré,
> li diu la mare
> a la filla,
> i ni tu ni ningú
> podrà salvar-me".
>
>

3 comentarios:

Pau dijo...

M'ha agradat molt aquest text... m'has sorprés del tot. Si resulta que també escrius bé en català... què n'ets de polivalent!

Anónimo dijo...

Hola Tonina, és el primer cop que t'escric però no el primer text que em llegeixo, sento no haver firmat abans, sempre em fa peresa, m'agraden molts els teus textos, per a quan un llibre? Besades!

tonina dijo...

ooooh, moltes gracis cesc per escriure...encara que per mi es més important que ho llegiu i que ho critiqueu.
una besada