miércoles, 2 de mayo de 2007

La memoria de los peces

Busco la agenda y apunto "importante, no olvidar"; regreso con rapidez a seguir con lo que estaba haciendo. Un momento, ¿qué era? ¿qué estaba haciendo?. Suena el teléfono.
ring ring ring
-¿si?
-Ah, ¡hola!
-No, nada sólo estoy un poco estresada..
-¿Ahora? Estaba...estaba... bueno, eeestabaa trabajando, sí trabajando
-Ah, sí, ya me acuerdo.. no, no te preocupes que seguro que no se me olvida...
-Uy, me vas a perdonar pero me están llamando por la otra línea...
-Sí, hasta luego
ring ring ring
- ¿Si?
-Ah, hola...
-Nada, estaba intentando trabajar un poco..
-Buuuffff, estresadísima
-¿Mañana?No puedo, tengo muchas cosas que hacer...quizá otro día
-Sí, no te preocupes que me lo apunto
-Ciao
Cuelgo.
Busco la agenda. ¿Dónde la he puesto?. La encuentro y apunto "urgente, no te olvides". Y me doy cuenta que hoy ¡¡¡es dia 23!!!! ¿No es hoy el cumple de Santos? Pienso, uy casi se me olvida. Le llamo. No me coge. Vuelvo a mirar la agenda, ¡ay! ¡¡¡¡pero si estamos en abril!!!! ¿su cumpleaños no era en mayo?. ¡Qué lío!. No sé ni en que día estoy. Pongo post it "no olvidar cumpleaños de mis amigos". Pongo otro post it "no olvidar mirar post it" ...
Acabo con la casa llena de post its. No trabajo y se me ha olvidado todo lo que tenía que hacer hoy.

Bueno, mañana...
mañana...
será otro día.

4 comentarios:

Unknown dijo...

ai ai ai quin cap...

no és bo estressar-se tant s'ha de viure més sa vida! que no tot és treballar...

un beso ànims! i pensa amb es postits!

escribirmeayudaapensar dijo...

No se pot definir millor el trui que m'envolta aquestes darreres setmanes. Entre post it i llistes, vaig fent!!
Besades

Bon text!... però pensa a respirar!

Adkintuwe dijo...

Y de repente llegó la calma...con un post it de mi paraiso, lo pegué en mi coazón para que no vuelva aquel sin vivir.

Pau dijo...

Es estessant aquest post! Jejeje. M'ha agradat bastant, des del principi al final. Sí, el final també! ;-)