Mis palabras tapan las tuyas y me pintan un camino
...
M'ha sortit! Es totalment improvisat! Per cert fa una estona que dubt de si posar-ho o no!
Indecisa! Buff! ...i tant!! Una bona refelxió, xerrar o callar! Jo, quan no se que dir, quan me sent perduda xerr sense aturar! Contradictori? Potser si!
Al blog del senyor Boix he trobat aquest poema que m'ha agradat i aqui el pos:
Llibertat En els meus quaderns de classe En el meu pupitre i els arbres En l'arena en la neu Escric el teu nom En totes les pàgines llegides En totes les pàgines blanques Pedra sang paper o cendra Escric el teu nom En les estampes daurades En les armes dels guerrers En la corona dels reis Escric el teu nom En la jungla i el desert En els nius en les ginestes En l'eco de la meua infantesa Escric el teu nom En les meravelles de les nits En el pa blanc de les jornades En les estacions núvies Escric el teu nom En tots els meus bocins de cel En l'estany sol florit En el llac lluna viva Escric el teu nom En els camps en l'horitzó En les ales dels ocells I en el molí de les ombres Escric el teu nom En cada glop d'aurora En el mar en els vaixells En la muntanya enfollida Escric el teu nom En la molsa dels núvols En les suors de la tempesta En la pluja espessa i fada Escric el teu nom En les formes fulgurants En les campanes dels colors En la veritat física Escric el teu nom En les senderes despertes En les carreteres obertes En les places que desborden Escric el teu nom En el llum que s'encén En el llum que s'apaga En les meues cases reunides Escric el teu nom En el fruit trencat en dos De l’espill i de la meua cambra En el meu llit conquilla lliure Escric el teu nom En el meu gos llépol il tendre En les seues orelles alçades En la seua pota desmanyotada Escric el teu nom En el trampolí de la meua porta En els objectes familiars En el foc glorificat Escric el teu nom En tota carn que es brinda En el front dels meus amics En cada mà que s'allarga Escric el teu nom En el vidre de les sorpreses En els llavis atents Per damunt del silenci Escric el teu nom En els meus refugis caiguts En els meus fars enderrocats En els murs del meu tedi Escric el teu nom En l'absència sense desig En la soledat nua En els marges de la mort Escric el teu nom En la salut recobrada En el perill esfumat En l'espera sense memòria Escric el teu nom I pel poder d’una paraula Torne a començar la meua vida Només he nascut per conéixer-te Per anomenar-te Llibertat
Quina il·lusió! Pensava que tenia dues setmanes per pensar el meu comentari al post anterior i, com dirien a la meva feina, "me ha pillado el toro". Has actualitzat tan ràpid! Estic orgullós de tu!!
Per una altra banda, coincidesc amb na Laura: Oh! Com m'ha agradat! Breu, concís, descriptiu, revel·lador, fresc, espontani i encisador.
Per una altra banda, també m'ha agradat el comentari d'escribirmeayudaapensar, però no compartesc la frase "porque cuando tu piensas, no me obligo a hacerlo yo", en primer lloc pel fet de pensar, que mai hauria de ser obligat i, en segon lloc, perquè tampoc mai hauria de ser en funció del què faci una altra persona. Però penja-ho!
M'agrada ajudar als indecisos (què el diumenge votin, per favor, tots aquells que vulguin una Mallorca més respectuosa amb sí mateixa; els altres, que no votin :-P)
Respecta al poema d'en Paul Eluard, és més llarg que un dia sense pa. El llegiré demà a la feina, jejeje. És broma, a la feina no tenc temps ni per respirar.
m´agrada que hagi tengut èxit aquest text tan improvitzat en el seu moment, he de confessar que el vaig escriure fa temps, un dia que no dabia si escriure o no, i me va sortir, primer vaig pensar, allà voy, i després vaig pensar, no. La humilat me pareix una característica molt important per a una persona.
Escribirmeayudaapensar, m´ha agradat molt aquesta improvizació, i retrata molt bé quan passes per un moment tal d´indecisió que et deixes guiar totalment per una altra persona.
Benvingut and. , comentari llarg, estic contenta; comentari no propi, bueeeno...a poc a poc
pau, "me muevo rápido", je..estic contenta de que estiguis content :)
5 comentarios:
Oh! Cómo me ha gustado!
A veces, escondo mi indecisión tras tus palabras
Porqué, cuando tú hablas
No tengo que hacerlo yo
Porqué, cuando tú piensas
No me obligo a hacerlo yo
A veces mi indecisión me supera
Y tus palabras me guían
Sólo a veces
Otras,...
Mis palabras tapan las tuyas y me pintan un camino
...
M'ha sortit! Es totalment improvisat! Per cert fa una estona que dubt de si posar-ho o no!
Indecisa! Buff! ...i tant!! Una bona refelxió, xerrar o callar! Jo, quan no se que dir, quan me sent perduda xerr sense aturar! Contradictori? Potser si!
Besades des de Mallorca
Al blog del senyor Boix he trobat aquest poema que m'ha agradat i aqui el pos:
Llibertat
En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l'arena en la neu
Escric el teu nom
En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom
En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom
En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l'eco de la meua infantesa
Escric el teu nom
En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom
En tots els meus bocins de cel
En l'estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom
En els camps en l'horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom
En cada glop d'aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom
En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom
En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom
En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom
En el llum que s'encén
En el llum que s'apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom
En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom
En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom
En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom
En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s'allarga
Escric el teu nom
En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom
En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom
En l'absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom
En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l'espera sense memòria
Escric el teu nom
I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conéixer-te
Per anomenar-te
Llibertat
El poema és de Paul Eluard.
And.
Quina il·lusió! Pensava que tenia dues setmanes per pensar el meu comentari al post anterior i, com dirien a la meva feina, "me ha pillado el toro". Has actualitzat tan ràpid! Estic orgullós de tu!!
Per una altra banda, coincidesc amb na Laura: Oh! Com m'ha agradat! Breu, concís, descriptiu, revel·lador, fresc, espontani i encisador.
Per una altra banda, també m'ha agradat el comentari d'escribirmeayudaapensar, però no compartesc la frase "porque cuando tu piensas, no me obligo a hacerlo yo", en primer lloc pel fet de pensar, que mai hauria de ser obligat i, en segon lloc, perquè tampoc mai hauria de ser en funció del què faci una altra persona. Però penja-ho!
M'agrada ajudar als indecisos (què el diumenge votin, per favor, tots aquells que vulguin una Mallorca més respectuosa amb sí mateixa; els altres, que no votin :-P)
Respecta al poema d'en Paul Eluard, és més llarg que un dia sense pa. El llegiré demà a la feina, jejeje. És broma, a la feina no tenc temps ni per respirar.
En fi, que estic molt content.
m´agrada que hagi tengut èxit aquest text tan improvitzat en el seu moment, he de confessar que el vaig escriure fa temps, un dia que no dabia si escriure o no, i me va sortir, primer vaig pensar, allà voy, i després vaig pensar, no. La humilat me pareix una característica molt important per a una persona.
Escribirmeayudaapensar, m´ha agradat molt aquesta improvizació, i retrata molt bé quan passes per un moment tal d´indecisió que et deixes guiar totalment per una altra persona.
Benvingut and. , comentari llarg, estic contenta; comentari no propi, bueeeno...a poc a poc
pau, "me muevo rápido", je..estic contenta de que estiguis content :)
Publicar un comentario