viernes, 18 de mayo de 2007

Entre piedras

"Una vez dijo amor
y se le poblaron los
labios de ceniza"
L.G. Montero


Una vez dijo amor
y mojó sus sueños en el café.
Empezó a despegar del suelo
mientras esparcía sus miradas
en el pan.
Y voló,
tan alto,
tan lejos,
que se olvidó de las piedras.

Voló con ansia
agitando con fuerza sus nuevas alas.
Voló tranquilamente
planeando sobre el mar,
con los ojos cerrados.
Voló a contracorriente,
disfrutando del roce del
viento en su cara.

Y cayó,
empicada.
Y el mar se convirtió en una
piscina vacía,
y se le llenaron los labios
de piedras.

Y recapacitó
"no podemos volar
como los pájaros,
estamos condenados
a vivir entre las piedras"

Pero...
¿por qué no puede
imaginar hacer el amor
de otra manera que no sea
volando?

Será cuestión de eso,
de dejar de imaginar,
de dejar de volar,
de dejar de soñar,
de dejar de amar.

4 comentarios:

tonina dijo...

queda obert el debat sobre la vida secreta dels versos...prosa poetica..poesia de vers lliure...bla bla bla
bé, al menys piedras está al diccionari de la rae..jejeje

Unknown dijo...

jejejee, tonina aquí molta polémica, i molt de rollo, i actualitzes i ningú diu res!

idò començ jo, a mi m'ha agradat molt, i trob que no importa que hi hagi rima ni tants versos ni tantes silabes, sino que cada un ha de trobar sa millor manera per expresar el que vol dir!

un beso!

i amem, en lloc des diccionari de la rae hauriem de mirar es del IEC

ybarneda dijo...

Yo no sé quin tipus de poesia és però m'ha agradat molt encara que m'ha sorprés el final. Si fas l'amor sense tots els ingredients que el fan especial i únic, quin sentit té? I si és per por a omplir-te la boca de pedres, aquest fet no fa que
tinguis millor paladar la propera vegada?

escribirmeayudaapensar dijo...

Deixar d'imaginar, de somiar, de volar,... mai!! i menys si es per amor! L'amor es mereix tots els intents del món, encara que tenguis per segur que cauràs en picat!!

Nosé!! I si replegam al vol tots aquests ingredients que fan que fer l'amor sigui especial i els duim cap a les pedres,... llavors potser no seria amor...

(seguint a Jeny)

L'amor necessita de tot això,... i