Mañana.
Apretaré con fueza la piedra mágica.
Cerraré los ojos.
Y no haré otra cosa que pensar que sí,
que lo tengo claro,
que al fin sé cuál es mi sueño,
y que todo va a favor:
la emperatriz, el mundo, la suerte,
y que no,
que tener miedo,
no sirve de nada.
lunes, 4 de junio de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
tenir por no serveix de res, i no se te por quan tens ses coses clares!
un beso i esperem que hagi anat be!
Sa por! Avui tambè ha estat present a ca meva! I per alguna cosa similar a la teva! Sempre m'ha agradat fer teatre i potser ara torna ser el moment d'intentar-ho. Potser es una locura, però mes igual!!
Esper que t'hagi anat bé!! De veres!
Besades
Tens tota la raó del món... tenir por no du a res de bo. Només a una cosa: a sentir-se una persona humana, a sentir-se viu. Lo dolent és que la por t'arribi a dominar, però sinó, és com el fred, la seva sensació és garantia de què encara donam guerra en aquest món...
"Qué lindo día feo" Enriqueta dixit.
Pau
Enfrontar-nos a les pors amb valentia es el que fa la nostra vida única. Lluitar per allò en el que creiem encara que als ulls dels altres sembli incoherent té tot el sentit del món. I les pedres màgiques plenes de calor humà fan meravelles. Estem amb tu, Tonina meva!!! Endavant, no pares, sigue, sigue ....
ACTUALITZACIÓ!
Publicar un comentario